Personalment, m'ha agradat aquest treball com m'han agradat tots en el que l'objectiu final era una peça audiovisual amb un grau de dificultat diferent.
Certament, en aquest últim, hem tingut una mica més de feina ja que no només es tractava de elavorar un video, sino que haviem de reflexar una historia en forma d'entrevista d'una persona que ha viscut la guerra o post-guerra. Així doncs, el tema no ens deixava molt de marge per improvisar, el escenari l'haviem de trobar i el mes important, qui ens oferiria una entrevista sobre la guerra civil en aquests temps d'inflexió i tensió.
L'avi de l'Anna va ser molt comprensiu i amable, ens vam poder entendre amb una mica de dificultat, donat que es una mica sord. Però l'Anna s'en va encarregar molt bé de fer-li entendre el que li preguntavem, cuan tenia que parlar i cuan no. Jo i l'Aitana vam estar gravant l'escena de l'entrevista, ella grabava i jo feia una mica de tècnic d'imatge dient-li quins plans podrien quedar millor.
Després de la gravació de l'entrevista ens va tocar quedar per a fer la post-producció, així que vam anar a casa l'Aitana i mentre ella i l'Anna montaven el video, vaig gravar unes preses a la germana de l'Aitana que simularia l'infancia de l'avi.
Després de veure el nostre resultat i poder-lo comparar amb els altres projectes denoto una mica de insatisfacció per com ha quedat, ja que podríem haver utilitzat una millor càmara (l'imatge que es veu es de baixa calitat) i el so tampoc va quedar molt be ja que no s'ens va gravar amb el micro corresponent. Tot i aixi estic content del projecte i de com hem sapigut treballar en equip, cada cop més coordinats i organitzats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada